ICCUT

Comprimís, Dedicació, Orientació i Proximitat amb el client i amb la nostra terra. Estem especialitzats en talles per a tothom i contemplem una gran divesificació en els preus.

Amb la nostra experiència, volem difondre a través de la moda, els valors, la cultura i l’art de la nostra terra.

Vine a veure'ns

Últims Posts

Type what you are searching for:

“La Tramuntana”, Josep Pla

ICCUT.CAT / Cultura  / “La Tramuntana”, Josep Pla

“La Tramuntana”, Josep Pla

He passat aquests últims dies recollit a la vora del foc familiar, sentint xiular i bramular, intermitentment aquest vent impressionant que s’anomena la tramuntana. Pels voltants de l’equinoci de primavera, a l’Empordà encara fa temps d’hivern. La tramuntana de l’equinoci sol anar lligada amb el que els pagesos del Maresme anomenen el temporal de les faves. Si el vent s’arria, fort, sempre fa mal: en aquest temps els estropicis són considerables. he contemplat l’esforç que el vent ha fet per destruir aquell esforç d’ordenació, sempre peremptori, que l’home tracta de projectar, infatigable, sobre la naturalesa. Veure un hort de cultiu delicat destruït per la força del vent fa una gran pena. Arbres esqueixats, feixes devastades, desordre general. Els pèsols suaus, les orelletes de les faves tendres, la inflada col-i-flor, l’escarola fina i blanca i l’enciam han quedat trossejats. Constatar com un remolí invisible i ferotge esqueixa un ametller carregat de fruit és un trist espectacle. Ara es pot saber, gràcies als aparells, a quina velocitat marxava el vent que féu aquests estralls; és un consol, però, molt avar.

En termes generals, la tramuntana és un vent que ens arriba de l’altra banda de les muntanyes. Passa enfollit, per l’admirable jardí de les terres del Rosselló; entra a l’Empordà després de burinar els cims gelats del Pirineu. Ja entaulada, a la nit, es veu blanca, lleugerament blavosa, l’estrella polar. S’ha d’afegir que és un vent sec en extrem, molt fi, de gran impetuositat, de buf seguit, de bona respiració. A Barcelona, dominada pel vent de garbí, els marxapeus són molls i grassos; a Figueres, quan fa tramuntana, les pedres dels carrers rellisquen com una pell de serp tibant.

Hi ha dues figures típiques de la tramuntana. Hi ha una forma modesta i rutinària d’aquest vent, entaulat d’una manera habitual sobre les terres del nord del país, i de les quals constitueix un element bàsic. És l’aire de tramuntana, creador del clima més agradable, més tònic, més vivificant, que en aquest país es pot imaginar. És un aire que entre generalment pel coll del Portús, de vegades pel coll de Banyús, i es projecta d’una manera més viva sobre l’Alt i el Baix Empordà, i de vegades arriba a dominar sobre el litoral de la Selva. La ciutat de Girona no n’arriba a sentir l’aire; en sent purament la pressió lateral. És un corrent que arribarà al cap de Sant Feliu, al cap de Tossa, però d’ací no passarà. En aquests caps trobarà indefectiblement el garbí reguantant-lo…

Josep Pla (1897-1981)